Història de l'APEPC

Des de la fundació de Moià el 1683, cada casa creà el seu arxiu local. El costum es mantingué quan el 1742 les cases foren erigides en viceprovíncia independent i posteriorment el 1752, en província.

 

A les últimes dècades del segle xix es començà a reflexionar sobre el propi passat o memòria històrica. En aquest sentit s’ha d’interpretar la celebració el 1883 del segon centenari de l’arribada dels escolapis a Moià. El 1915 es creà al juniorat de Terrassa un Museu Calassanci que un temps després es traslladà a Alella i posteriorment a Moià, on s’uní al  Museu Escolapi, fundat el 1924 pel P. Antoni Tasi

 

El patrimoni escolapi ha sofert diverses pèrdues en moments crítics de la nostra història. Durant la Setmana Tràgica del juliol de 1909 el collegi de Sant Antoni de Barcelona va ser incendiat. Es perderen, entre altres coses de valor, els arxius de la província, el de la comunitat (amb fons dels antonians), el de l’Acadèmia Calassància i els de les Congregacions marianes. El juliol de 1936 novament un incendi destruí el reconstruït arxiu provincial tot i els intents per a salvar-lo.

 

El Museu Escolapi de Moià es recuperà quasi íntegrament el 1939. El 1968 el P. provincial Salvador Salitjes creà oficialment el «Museu Escolapi», del que tingueren cura els novicis. Assenyalà contingut i objectius.

 

La part de documents, llibres i publicacions periòdiques es traslladà el 1973 a l’edifici de la cúria provincial de Barcelona (Ronda Sant Pau 80). Era el primer pas de la formació de l’APEPC. Ha estat ubicat en espais diversos, el 1985 es va instal·lar en el primer pis de l’edifici esmentat, moment també es traslladà a Barcelona la part d’objectes que quedaven a Moià, fins que el febrer de 2011 es traslladà al seu emplaçament actual, a l'entresol del mateix edifici. El nou emplaçament, molt més ampli i dotat de modernes instal·lacions, ha acollit també la col·lecció de llibres antics procedent de la biblioteca provincial d'Alella. 

 

En aquest espai s’ha seguit la política de concentració de tots els arxius antics, tan dels collegis com de les comunitats. S’hi afegit molta documentació procedent de religiosos i d’entitats pertanyents a la província.

 

També s’ha incrementat considerablement el conjunt de la biblioteca, de la hemeroteca, dels objectes del museu i de les colleccions, gràcies a donacions.


Més extensament: 

Puig i Reixach, Miquel. "Vint anys d'arxiu històric". a: Catalaunia, núm. 305 p. 1-7 (gener 1988).

Florensa, Joan. Història de l'arxiu provincial (1982-2011).